La Revolució russa i Catalunya / Josep Puigsech Farràs
Por: Puigsech Farràs, Josep [autor]
.
Tipo de material: 
LibroSeries Referències (Eumo): 59 Editor: Vic : Eumo Editorial, març de 2017Edición: Primera edició.Descripción: 256 pàgines ; 21 cm.Tipo de contenido: text Tipo de medio: sense mediació Tipo de portador: volumISBN: 9788497665896.Tema(s): Comunisme -- Catalunya | Unió Soviètica -- Història -- 1917-1921, RevolucióResumen: La Revolució Russa de l'octubre de 1917 va tenir un impacte immediat a Catalunya. La societat catalana, des de la dreta fins a l'esquerra, des de la burgesia fins a l'obrerisme, s'hi va posicionar. La gran majoria hi era contrària, però hi va haver qui s'hi va identificar i, com a resultat, va néixer una nova ideologia a Catalunya, el comunisme. La Revolució també va tenir efecte sobre la conflictivitat social, en forma de vagues obreres. I no només això: va intensificar el debat sobre la qüestió nacional. Així, els anys vint i trenta del segle passat molts catalans van voler conèixer la Rússia soviètica i, posteriorment, l'URSS. Hi van viatjar polítics, intel·lectuals... Andreu Nin, Josep Pla, Eugeni Xammar, fins i tot separatistes com Francesc Macià. Començava així una relació que aniria in crescendo fins que s'estroncà definitivament amb el final de la Guerra Civil i la derrota del govern de la República.
| Tipo de ítem | Ubicación actual | Signatura | Estado | Fecha de vencimiento | Código de barras | Reserva de ejemplares |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Llibres | Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès Biblioteca (Accés lliure) | 329.15(460.23)"19" Pui | Prestado | 30/11/2019 | 1006774092 |
Referències bibliogràfiques
La Revolució Russa de l'octubre de 1917 va tenir un impacte immediat a Catalunya. La societat catalana, des de la dreta fins a l'esquerra, des de la burgesia fins a l'obrerisme, s'hi va posicionar. La gran majoria hi era contrària, però hi va haver qui s'hi va identificar i, com a resultat, va néixer una nova ideologia a Catalunya, el comunisme. La Revolució també va tenir efecte sobre la conflictivitat social, en forma de vagues obreres. I no només això: va intensificar el debat sobre la qüestió nacional. Així, els anys vint i trenta del segle passat molts catalans van voler conèixer la Rússia soviètica i, posteriorment, l'URSS. Hi van viatjar polítics, intel·lectuals... Andreu Nin, Josep Pla, Eugeni Xammar, fins i tot separatistes com Francesc Macià. Començava així una relació que aniria in crescendo fins que s'estroncà definitivament amb el final de la Guerra Civil i la derrota del govern de la República.